dimecres, 10 de novembre de 2010

Ara Mateix - Martí i Pol

Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla

amb el fil d'un propòsit que no dic

i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis

que anunciaven taumaturgs insignes

no s'ha complert, i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,

quin llarg camí d'angoixa i de silencis.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho

i assentar els peus en terra i proclamar-nos

hereus d'un temps de dubtes i renúncies

en què els sorolls ofeguen les paraules

i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l'enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata

quan sortim al carrer. Tenim a penes

el que tenim i prou: l'espai d'història

concreta que ens pertoca, i un minúscul

territori per viure-la. Posem-nos

dempeus altra vegada i que se senti

la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible.



Miquel Martí i Pol

2 comentaris:

  1. Hi ha frases que, sorprenentment mai quedaran desfassades, que sempre es podran emprar i sempre se li trobaran un sentit. Estem encallats en un punt i el disfressem per avançar? Avancem tan de pressa que hi ha pensaments que no tenen temps de canviar? Vivim conscients dels canvis que patim, dels canvis que provoquem?

    "Via fora!, que tot està per fer i tot és possible."
    Quina gran veritat...

    ResponElimina
  2. Jo crec que hi ha pensaments que sempre tenen cabuda, que no canvien perquè la societat realment no canvia tant.
    Ens trobem en un món que es modernitza amb les noves tecnologies, on trobem canvis materials, però les idees de la societat no varien. Aquestes es mantenen constants en el temps i l'espai.

    ResponElimina