dilluns, 14 de novembre de 2011

Un podcast esfereïdor, però alhora ple d'esperança, sobre el tracte dels malalts mentals a Costa d'Ivori. Us deixo l'enllaç i us recomano que l'escolteu. Està molt vinculat sobre l'estigma de les persones "etiquetades" de malaltes mentals.

dissabte, 29 d’octubre de 2011

Després d'un temps sense escriure he pensat que ara era el millor moment per fer-ho. Fa uns mesos que he tornat a l'illa i m'estic habituant altre cop al meu espai.

Estic començat a crèixer cap a una nova dimensió: l'Educació Inclusiva, mentre continuï formant-me en relació a l'Educació de les Arts.

Vos mantindré informats del meu procès...

Has de ser tu mateix...

Només necessites 6 minuts del teu temps... Crec que val la pena.


Lluita pels teus somnis

dilluns, 10 de gener de 2011

Somiatruites


Hi ha un escola perduda al mig del Montseny
On només hi estudien els nens
On només hi estudien els nens
que somien en truites

És l’escola dels somiatruites
És l’escola dels somiatruites
On només hi estudien els nens
que somien en truites. 



I el Joan que somiava que el seu llit tenia ales
I a mitjanit despegava i volava, volava i volava.
I la Lídia que somiava que el seu nóvio era un llop
I es passaven les nits senceres udolant sota la lluna plena

Au au au au au...


I la Fina que somiava que respirava sota de l’aigua
I mai s’ofegava i es feia unes arracades amb perles marines
Ah! i a més i a més era íntima dels dofins i els taurons i les gambes.
I la Marta que somiava que la terra era quadrada
I se n’anava a passar les vacances a una altra galàxia.
I el Fidel que somiava que li fotia una pedrada al rei d’Espanya
I el Gerard que somiava que era un gat

Que somiava que era en Gerard que somiava
I la Joana somiava que el seu pare mai la pegava
I la Roser que somiava que la mare mai la renyava
I la Cristina que se n’anava xino-xano a la Xina
I parlava xinès de la Xina :

jopi shu mai shing pui Xino xao, xao xao ping, xano xino, xino xano

I l’Albert que somiava, somiava, somiava i somiava
I de tant que somiava mai no es despertava
I a l’escola és clar mai s’hi presentava
Però la senyoreta mai li posava una falta i sempre l’aprovava
I és que l’Albert estudiar no estudiava
Però somniar carai si somiava
Carai quina senyoreta què simpàtica que era
I somiava que era una marreca que somiava
que cantava com una gitaneta a les nits de lluna :

lai lo lai lo lai lo lo là

I el Ramon que somiava coses tan estranyes
Que és impossible explicar-les
I en fi sobre les coses que somiava la Laura
És millor no saber-les.
I és que hasta el conserge pintava escoles sense muralles, ni classes,
ni reixes, ni mestres, ni tonteries d’aquestes,

només finestres obertes per on feien carreres
els somnis dels nens i les nenes

I mentrestant la Fina nedava amb sirenes

Gluglgugluuuuu........

Albert Pla