Vull compartir amb vosaltres un escrit que aquesta setmana s'ha publicat a www.publica.cat/. Reflecteix el que molta gent d'aquesta societat pensa. Bon cap de setmana a tots!
Sóc mestra, sense pors i sense complexes.
Sóc mestra, i m’honor de ser-ho i estic orgullosa de la meva professió.
Sí, tinc quasi dos mesos de vacances i un horari de docència directe molt dens.
Sí, tinc quasi dos mesos de vacances i un horari de docència directe molt dens.
Sóc mestra, treballo a l’aula i fora d’ella i la gent no ho sap i a mi no m’importa.
Sóc mestra i no discuteixo els dies de descans dels bombers, ni els dels funcionaris de presons
Sóc mestra i quan vaig al metge no li discuteixo el seu diagnòstic, només espero que em curi.
Sóc mestra i quan vaig al meu advocat no li discuteixo les lleis, només espero que em defensi.
Sóc mestra i quan vaig per l’autopista, condueixo amb confiança perquè sé que la va dissenyar un enginyer de camins.
Sóc mestra i visc en una casa tranquil.la, la que va projectar un dia un arquitecte.
I vostès, qui són? Per què s’atreveixen a dir que treballo poc i malament?
Sóc mestra i ensenyo cada dia el camí a seguir per aconseguir les competències d’una professió.
Sóc mestra i acullo cada dia de cada curs a un munt de canalla dels quals aprenc tant com ells de mi.
I vostès, qui són? Per què s’atreveixen a dir que treballo poc i malament?
Sóc mestra i treballo cada dia amb persones sensibles i fràgils perquè encara no han assolit la maduresa.
Sóc mestra i intento inculcar treball, esforç i dignitat per aconseguir l’èxit personal.
I vostès, qui són? Per què s’atreveixen a dir que treballo poc i malament?
Em baixen el sou, m´augmenten les hores de feina, m’incrementen els alumnes a l’aula…
JO SÉ QUI SÓC .
Però… vostès, qui creuen que són??
Ànonim
